Somni d'una nit Desvern

 

Parc del Mil·lenari, dimecres 4 d’agost de 2021

 

 

William Shakespeare va escriure la seva comèdia romàntica Somni d’un nit d’estiu farà uns 425 anys.  L’obra consta de 4 arguments interconnectats, el punt comú dels quals és la celebració del casament del duc Teseu d’Atenes i de la reina Amazona, Hipòlita. Una nit els protagonistes es troben casualment al bosc, al regne de les Fades, sota la llum de la lluna...

 

Vosaltres, però, no veureu el Somni d’una nit d’estiu, vosaltres veureu -i viureu- el Somni d’una nit Desvern, que és la comèdia shakesperiana resumida (molt resumida!) i amb alguna petita llicència que ens hem permès. No, no veureu tots els personatges, però us fem un resum de l’obra perquè sapigueu per on van els trets...

 

​

Sinopsi

​

Per un costat tenim l’Hèrmia, que està enamorada de Lisandre, el qual la correspon.  Egeu (el seu pare) la vol casar amb Demetri i com que ella no ho vol, demana al Duc Teseu que, en aplicació d’una antiga llei d’Atenes, l’obligui a escollir entre el pretendent proposat pel pare o la mort.   Davant d’aquesta situació Hèrmia i Lisandre planegen trobar-se en un bosc de nit, per fugir i anar lluny, on les lleis d’Atenes no siguin aplicables.   Hèrmia comenta la seva intenció a Helena, la seva millor amiga, i l’Helena li ho diu al Demetri (de qui està enamorada), segurament amb la intenció que deixi d’anar darrera l’Hèrmia i estigui per ella.   Però Demetri se’n va al bosc enfurismat amb l’esperança de trobar l’Hèrmia i no deixar-la fugir.  L’Helena el segueix i s'acosta contínuament cap a Demetri, prometent estimar-lo més que Hèrmia. Embolica que fa fort...

 

Per un altre costat tenim uns joves que tenen previst muntar una obra per a les noces del Duc i la Reina, "la comèdia més lamentable i la mort més cruel de Pyramus i Thisbe". Després de repartir els papers s’acaba la reunió dient als actors que assajaran al roure del Duc... que òbviament està en el bosc...

 

I encara més gent pel bosc: Oberó i Titània, reis de les fades, i la seva cort.   Entre ells hi ha mala maror perquè Titània es nega a donar a Oberó un nen robat la mare del qual havia estat amiga de Titània; Oberó el vol per fer-lo servir com a "cavaller" o "escuder". Oberó vol castigar la desobediència de Titània i crida a "Puck", el seu follet murri i astut, per a què prepari una poció màgica a partir d'una flor anomenada "amor en ociositat". Quan la poció s'aplica a les parpelles d'una persona que dorm, aquesta persona, en despertar-se, s'enamora del primer ésser viu que veu.   Li ordena a Puck que culli la flor amb l'esperança de fer enamorar Titània d'un animal del bosc i que llavors, avergonyida, li cedeixi el nen.

 

I amb aquest còctel de personatges vagant pel bosc, amb una poció i un follet entremaliat, pot passar de tot.   Puck, per error, li posa la poció a Lisandre, que en despertar-se veu l’Helena i s’enamora bojament d’ella, oblidant-se de l’Hèrmia.   Quan Oberó veu l’error de Puck li ordena que el corregeixi i aquest cop ho fa correctament i aconsegueix que Demetri també s’enamori d’Helena.   Ja tenim els 2 pretendents que s’han oblidat de l’Hèrmia i ara van darrera l’Helena, tant que decideixen buscar un lloc on fer un duel per demostrar el seu amor.   Mentre, Helena creu que tothom se’n burla d’ella....

​

Per arreglar la situació, Oberó ordena a Puck que Lisandre i Demetri no s'enfrontin i que retiri l'encanteri de Lisandre per tal que pugui tornar a estimar Hèrmia, ara que Demetri estima l’Helena.   També li ordena que cap d'ells no tingui cap record del que va passar, talment com si fos un somni...

 

Mentre, els joves aspirants a actors estan disposats a representar l'obra sobre Pyramus i Thisbe per al casament de Teseu i s'aventuren al bosc, prop de la bosquina on dorm Titània, per fer el seu assaig.   Puck veu el pobre Troca i, seguint les instruccions d'Oberó, transforma el seu cap en el d'un ase.  Quan Titània desperta, el primer ésser que veu és aquest ase, i se n'enamora...

 

Després de tot això l’obra encara continua...

 

 

Repartiment

 

Hèrmia:   Elisabet Giner  i Teresa Reverter

Lisandre:   Xavi Amadó  i  Meritxell Giner

Helena:   Cristina Rubio  i  Elisabet Giner

Demetri:   Just Fosalva  i  Pep Vila

Oberó:   Joan Asmarats

Titània:  Núria Garcia

Fades:   Esther Mateo,  Montse Molinero  i  Glòria Serrano

Puck:     Pol Arazuri  i  Roger Cònsul

Troca:    Nico Bassó  i  Albert Macià

Músic:    Jordi Baldrich

​

Adaptació i direcció:    Nico Basó  i  Roger Cònsul

 

Staff:   Elena Escayola,  Bernat Macià  i  Maria Quintana

 

​

No hi participen (per estar confinats):   Dina López i Toni López

​

 

​

 

Organitzen l’equip dels Pastorets de Sant Just i l’Escola de Teatre Tamboret (Ateneu).

​

Col·labora l’Ajuntament de Sant Just. Un agraïment especial al tècnic municipal Jordi Soto, per la seva dedicació més enllà de les seves obligacions.

​

​