Laberint de contes

 

Parc del Mil·lenari, dijous 5 d’agost de 2021

 

 

El conte que viuran els vostres fills i filles en aquest laberint màgic (o potser ja l’han viscut, tot depèn del moment en què llegiu això), és EL FOLLET I EL BOTIGUER, de Hans Christian Andersen.   Òbviament en l’adaptació escènica hem fet algun petit canvi, però és bo que el conegueu per poder-lo comentar.   Així que tot seguit us n’oferim una sinopsi extreta de http://elcalaixdelscontes.blogspot.com, modificada d’acord amb l’adaptació que n’hem fet nosaltres.

 

Sinopsi

 

Hi havia una vegada un bon estudiant que vivia en unes golfes i no tenia propietats. I també hi havia un botiguer, que era el propietari d'aquella casa i ocupava els baixos.   Amb el botiguer hi vivia un follet, perquè la nit de Nadal li donava un plat ple de farinetes amb un bon tros de mantega al mig.

 

Un vespre, l'estudiant va entrar a la botiga per comprar pa, formatge i mantega. Per embolicar tot això el botiguer va arrencar un full d’un llibre vell i l’estudiant, astorat, va demanar-li al botiguer que li canviés la seva compra pel llibre.   A més, li va dir: "Vostè no en farà res d'aquest llibre perquè no hi entén més que aquest cubell d'escombraries".   El follet, que ho havia sentit, es va indignar perquè aquesta no era una bona manera de dir les coses.

 

El follet, entremaliat,  va voler saber què en pensaven els mobles de la botiga, però com els mobles no tenen llengua va decidir prendre-li la llengua a la botiguera -que xerrava pels descosits- i utilitzar-la per fer parlar els mobles.  Dit i fet.  El follet li va pendre la llengua a la botiguera mentre dormia i la va posar damunt de cada moble i va començar a escoltar-los... però va haver de marxar perquè parlaven tant que li feien mal de cap i no hi havia manera de dialogar amb ells.

Un dia el follet va espiar pel forat del pany de la porta de l'estudiant i va veure que el noi estava llegint el llibre estripat. Del llibre en sortia un raig de llum prodigiós que il·luminava tota l'estança i que formava un arbre enorme i gegant. També va sentir una música melosa i suau que no havia sentit mai.  Va estar espiant-lo una bona estona fins que el noi es va posar a dormir.

 

Després d'haver vist aquell prodigi el follet va pensar en mudar-se a l'habitació de l'estudiant però ho va deixar estar de seguida perquè al costat de l'estudiant passaria molta gana.

 

Una nit es va declarar un gran incendi al carrer.   Per por que es cremés tota la casa, tots els de cal botiguer volien salvar el millor que tenien.  En el primer que va pensar el botiguer va ser en els diners, mentre que la botiguera va pensar en les joies.   I què va fer el follet?  El follet amb unes gambades va pujar les escales fins a les golfes de l'estudiant, que va trobar dempeus davant la finestra oberta, mirant-se el foc amb molta tranquil·litat, perquè s'havia adonat que el que cremava era la casa d'un veí del davant. El follet va agafar el meravellós llibre que hi havia damunt la taula, el va amagar sota la seva gorra vermella i el va subjectar amb les dues mans: el millor tresor de la casa estava salvat.

 

 

Repartiment

 

Àvies:   Palmira Badell  i  Glòria Serrano

Botiguer:   Joan Asmarats  i  Roger Cònsul

Botiguera:   Esher Mateo  i  Teresa Reverter

Estudiant:  Pol Arazuri i Pep Vila

Mobles:    Elisabet Giner, Meritxell Giner i Cristina Rubio

Follets:   Nico Bassó, Núria Garcia i Ona Tost

 

Adaptació i direcció:   Nico Bassó  i  Roger Cònsul

 

Staff:  Xavi Amadó,  Jordi Baldrich,  Albert Macià  i  Montse Molinero

 

No hi participa (per estar confinada):   Dina López

 

Organitzen l’equip dels Pastorets de Sant Just i l’Escola de Teatre Tamboret (Ateneu).

Col·labora l’Ajuntament de Sant Just. Un agraïment especial al tècnic municipal Jordi Soto, per la seva dedicació més enllà de les seves obligacions.